FAQS

Fa vint anys enrere, l'accés a la teràpia i al suport psicològic no era tan ampli com ho és avui, i les opcions de teràpia online no existien. Les persones que estaven experimentant el dol sovint depenien de la teràpia tradicional en persona o del suport d'amics i familiars.(COMUNITAT) En general, el dol també era menys discutit obertament en la societat i sovint es considerava com un tema privat.

Com saps que has superat un dol?

La paraula no és superar, sinò aprendre a viure amb la pèrdua i amb la transformació del teu estat anterior

De quina manera està col·lapsant la gestió del dol?

Ha canviat, parlant desde el punt de vista occident, a concebre's com algo comú (comunitat) a entendre-ho com algo personal i íntim. S'està limitant la capacitat de les persones per a connectar-se i compartir el seu dolor amb uns altres en persona a causa de les restriccions viscudes (covid-19) del distanciament social. A l'hora està siguent un tema més obert, on ens nodrim de cultures externes per entendre de diferents prespectives la visió del dol, veure'l com algo cotidià, com canvis constants.

Quines fases generalitzades i vistes de manera social i objectiva existeixen en el dol?

1. Fase de Negació
2. Fase d'Enuig, Indiferència o Ira
3. Fase de Negociació
4. Fase de Dolor Emocional
5. Fase d'Acceptació

D
E
S
K

R
E
S
E
A
R
C
H

Perquè les flors són més cares quan són per un mort?

Pot ser per una raó de demanda i oferta, ja que durant els moments de dol i funerals la demanda de flors augmenta considerablement. També entra el joc el tema dels dissenys florals com les corones de flors, que son molt recurrents en aquests casos. Les flors tenen un fort simbolisme en els funerals i es per això que el significat simbòlic pot augmentar el preu d'aquestes.

És ètica la manera per la qual es porta la organització d’un dol, en relació a la mort d’un familiar?

Generalment l'organització no és ètica. Algunes organitzacions de dol poden aprofitar-se de l'estat emocional de les persones en dol per obtenir beneficis econòmics. Això pot ser vist com una pràctica èticament qüestionable, ja que posa l'èmfasi en el guany econòmic en lloc de centrar-se en el benestar i el suport als familiars afectats. També en alguns casos, les organitzacions excerceixen una pressió comercial excessiva sobre els familiars, fent-los sentir obligats a comprar serveis addicionals o costosos i s'està ecxercint una influència manipuladora en un moment emocionalment vulnerable.

Com podem abordar el dol en el context d’art i disseny?

Mitjançant quines pràctiques artístiques els artistes gestionen el dol?

L'art és una forma d'expressió d'un mateix, així que son il·limitades les maneres d'abordar el dol des d'aquesta pràctica, però és interessant conèixer l'art teràpia, que a part de ser una psicoteràpia creativa en la que crees processos terapèutics a partir de l’expressió artística, és un espai segur, un espai on ser tu mateix.

Al final cada artista gestiona i expressa el seu dol amb la pràctica artística que se sent més còmode. Es comú la performance, com fa Marina Abramovic o Angela Milano, les intal·lacions artístiques com les de Felix González Torres, l'escriptura, etc. L'important al final és trobar la pràctica artística que a tu et vagi millor.

Per què relacionem d’inmediat el dol amb un final i no amb un canvi, una transició (metamorfosi)? gestionen el dol?

Si entenem el dol com el procés emocional que fa el subjecte i que s’inicia davant el final de quelcom, ens podries dir què pot ser el dol? (mort, final d’un vincle...)

Creus que les persones identifiquem el procés de dol i li donem espai suficient a que esdevingui? vincle...)

Perquè està col·lapsant la metodologia de portar el dol?

Està col·lapsant el sistema de gestionar els dols, un dels motius és perque s'està començant a donar visibilitat a una nova visió transversal de contemplar el dol, no només ho és la mort i a nivell de societat s'estàn identificant altres dols, ja que s'estàn produint més cada vegada i es inevitable trobarte'la de cara. A més el sistema funerari de gestió de dol visibilitzat (la mort) està quedant cada vegada més retratat per els costos exagerats que suposa gestionar el dol.

Quan considerem que existeix un dol en una situació personal o interpersonal?

Quan es produeix qualsevol tipus de canvi, és a dir, quan una situació que estava normalitzada en la teva vida varia, quan aquesta s'acaba, existeix un fina i en conseqüència ues produeix un altre tipus de situació nova per a la persona, és en aquest moment quan existeix un dol, ja sigui de manera personal o interpersonal.

Actualment es gestiona el dol més de manera individual que col·lectiu?

A causa de la societat líquida en la que ens trobem, es produeixen molts canvis a nivell interpersonal, per tant, molts dols que cada cop es gestionen més de manera individual, degut a les xarxes socials de distracció i la pandèmia de la covid-19 també ens em aíllat més com a individu.

El sistema funerari s’apropia del dol per tal de rebre un benefici monetari?

Tal com hem pogut observar a través de la nostra investigació, el sistema funerari s'apropia de la sensibilitat del client per tal de encarir preus amb l'objectiu de tenir benefici monetari.

En la cultura occidental costa molt abraçar els canvis, estem molt capficats en buscar una estabilitat que realment costa molt mantenir. Un exemple clar és que en les morts físiques d'algú qui estimes l'objectiu és seguir el mateix estil de vida que abans del moment de la mort i, si pot ser, el més aviat possible. És com si els canvis no ens haguessin d'afectar, però la realitat és que sí ho fan i has d'escoltar les teves necessitats emocionals i l'evolució dels teus sentiments, perquè una transformació en el teu entorn comporta una transformació en un mateix.

El dol és canvi, és trobar-te en una situació, en la que no tenies prevista, i tot això que deixes enrere té al final a veure amb altres coses, llavors aquí és quan no es construeix un dol sa, quan aquelles coses que ja tenies d'abans i no estan ben construïdes i tot el que passa després i canvi, se't queda, en algun lloc, del cos i s'encalla.

En aquesta societat el canvi li costa molt i alhora és incompatible amb el ritme de vida, perquè al final tenim un ritme de vida molt alt que canvia constantment, però nosaltres quan canviem, ens estem traint, a la persona que hem construït, perquè al final costa construir una identitat i canviar això crea un bloqueig. Considero que al final el dol, com és qualsevol procés de canvi, ja en si mateix el canvi està integrat, per tant, l'únic que hem de fer és escoltar-lo, veure'l i respectar-lo.